Etern parèntesi de seleccions el viscut durant la part final del mes de setembre i el primer terç d’octubre. Tornava la competició amb la jornada 4, amb la imperiosa necessitat d’aconseguir sumar punts davant del FC Penya Encarnada, que també arribava necessitat al partit amb 1 punt de 9 possibles.

No començava bé el partit. Al cap de 6 minuts arribava el gol del rival. Un error en la sortida davant la pressió deixava un forat a l’esquena del lateral. L’extrem es colava fins al fons i servia una passada tensa perquè, arribant des del darrere, el davanter rival només hagués d’empènyer la pilota pràcticament des de la línia de gol.

L’equip no aconseguia retenir la pilota ni combinar. La sortida de la pilota era neutralitzada una vegada i una altra pel rival, que aconseguia recuperar en zona d’atac i mantenir el Sporting molt endarrerit, pràcticament trepitjant l’àrea gran.

L’acció de perill més destacada arribava al minut 20, en un doble servei de cantonada. Insuficient per inquietar un rival que se sentia còmode amb el seu pla de partit.

Arribava el segon del Penya al minut 31. Un servei de cantonada era prolongat des del primer pal cap al segon, on, de nou, un rival arribant lliure de marca rematava a plaer de cap al fons de la xarxa. Sense oposició i sense dificultat, ampliava l’avantatge.

Un factor comú d’aquestes quatre jornades de competició és la capacitat física. A l’equip li costa trobar el ritme i, quan un rival li permet avançar línies i guanyar metres, qualsevol pèrdua el penalitza, ja que pateix molt en el replegament. Una vegada i una altra, el Penya buscava generar aquests espais a l’esquena quan l’equip tractava de sortir. Una situació que s’accentua quan es va per sota en el marcador i es busca retallar distàncies. Nedar i guardar la roba sempre és complicat en aquests casos.

Bona ocasió al minut 38. Eze Vargas trepitjava l’àrea una mica escorat i buscava sorprendre el porter amb una rematada potent al primer pal. La pilota sortia rebutjada. Una llàstima. Bona incorporació del lateral argentí, que avui exercia de capità.

Movia la banqueta Guille Gómez. Anuar Tame es quedava al vestidor i Ema Balentín ocupava el seu lloc.

Al minut 49 arribava la primera revisió del VAR del partit. El rival reclamava penal després d’una pilota llarga i una sortida per baix de Nathan. L’àrbitre revisava l’acció i desestimava la petició del Penya després de verificar que el primer a arribar a la pilota havia estat el porter francès.

Les sensacions per al Sporting eren una mica diferents a l’inici d’aquesta segona meitat. Semblava que li costava menys arribar a les immediacions de l’àrea rival. Ja fos pels ajustos tàctics o per la comoditat del marcador per al rival, la presència a les zones d’atac durant aquests primers minuts gairebé superava la possessió en zona d’atac de tota la primera meitat.

Gran ocasió al minut 55. De lateral a lateral. Xexi desbordava la seva marca en zona rival i, contemporitzant, entrava dins de l’àrea. Aixecant el cap, veia l’arribada d’Eze Vargas i li posava una pilota franca al segon pal. L’argentí rematava de volea amb ràbia i la pilota sortia lleugerament per sobre del travesser. Quina gran ocasió!

L’equip buscava retallar distàncies amb una clara millora del joc i de l’eficàcia en els desplaçaments i les combinacions. Una nova doble oportunitat, amb dos serveis de cantonada consecutius, confirmava aquest augment d’intensitat. Minut 60.

Les conseqüències d’aquest augment del nivell de joc i de la dinàmica començaven a reflectir-se en el rival, que buscava trencar el joc a base de faltes i interrupcions. Fins i tot, en alguna jugada era sancionat amb amonestacions per faltes força dures.

Canvi a la davantera al minut 69. Aarón Sánchez abandonava el camp perquè Fabio Serra ocupés la línia d’atac. També entrava Dano Rojas a la banda dreta per donar descans a Xexi. El jugador andorrà estava sent un dels millors en aquesta segona meitat i també el més castigat per les faltes rivals. Un parell d’entrades fortes semblaven la causa principal que havia motivat la seva substitució.

Guille Gómez cremava les naus. Leo Salguero entrava per ocupar el lloc de Cristian a la davantera, buscant un últim revulsiu que permetés reduir la distància i buscar, com a mínim, un empat en els minuts finals del partit.

Malgrat els canvis, el marcador no es mouria. Una millora notable a la segona meitat no era suficient per remuntar un partit en què els gols encaixats arribaven massa aviat. Quarta derrota consecutiva davant d’un rival que es podia considerar directe. Amb aquests tres punts, el FC Penya Encarnada se situa a quatre punts de distància.