Catorzena jornada de la Lliga Grup Pirineus davant un dels filials de la categoria: la UE Santa Coloma “B”. Un equip que arribava al partit com una de les revelacions gràcies a la seva quarta posició a la taula. Sens dubte, un d’aquells enfrontaments on no es pot perdre la concentració en cap moment.

Afortunadament, amb aquesta plantilla no hi ha lloc per a la relaxació ni per a l’especulació. Qualsevol jugador que té l’oportunitat de formar part de l’onze inicial té nivell per afrontar el partit amb garanties.

Romain Puteaux introduïa variacions a la banda dreta, tant en la línia defensiva com al centre del camp. Roberto Gomes ocupava la posició de lateral i Rente la d’extrem. A dalt també hi havia canvis: Fabio Serra començava el partit a la banqueta i era Xavi Puerto qui acompanyava Leo Salguero a la punta d’atac.

Transcorreguts els primers quinze minuts, el marcador continuava sense moure’s. L’equip buscava la porteria i, tot i generar acostaments, no estava encertat en la rematada. El gol es resistia i era clau obrir la llauna. El rival es tancava al darrere i buscava sortir ràpid després de cada recuperació. En una falta posterior a una d’aquestes sortides arribava la jugada de més perill dels de Santa Coloma. Una falta llunyana era penjada a l’àrea i rematada en fora de joc directament a les mans de Lucho.

Hauria d’arribar el minut 25 per veure el primer gol del partit. En un servei de cantonada executat per Sergio Moreno, Guzmán, amb una potent rematada de cap, s’estrenava al marcador. Un gol molt important per rebaixar el nivell de pressió que suposa la exigent lluita pel primer lloc de la classificació.

També es faria esperar el segon. Tot i ser superiors en possessió i volum ofensiu, el sistema defensiu del rival estava sent complicat de superar. Afortunadament, aquest equip té molta qualitat individual, i Xavi Puerto és un dels jugadors que més en té. Un parell de retalls a la frontal de l’àrea i un xut sec al primer pal eren la signatura de l’espanyol per segellar la primera meitat.

Movia la banqueta Romain Puteaux per iniciar la segona part. Es quedaven al vestidor Leo Salguero i Antoine, i saltaven al camp Huerta i Alan. La sortida del jugador francès feia que Àlex Rente ocupés la banda esquerra i Alan la dreta. A dalt, canvi home per home. Argentí per mexicà.

Seguint el guió de la primera meitat, en aquesta segona encara costava més generar accions d’atac. I amb més facilitat aconseguia el rival plantar-se en zona ofensiva. Serveis de falta a l’àrea, córners i jugades aïllades que no permetien a l’equip estirar-se amb continuïtat a la recerca de la porteria rival.

La primera gran ocasió d’aquesta segona part arribava també a pilota aturada. Huerta rematava amb molta intenció en un servei de cantonada, però el porter rival s’estirava per treure la pilota de la mateixa escaire i enviar-la novament a córner.

Quan els partits s’emboliquen d’aquesta manera, la forma més senzilla d’encarrilar-los és amb destells de qualitat. I novament era Xavi Puerto qui es treia el conill de la xistera. Rebia a la frontal i, amb qualitat i templança, aixecava la pilota picant-la cap al segon pal. El porter, que no esperava aquell xut, es veia superat per sobre sense poder fer res per evitar el tercer del Sporting.

Després del tercer gol, l’equip es trobava més còmode sobre el terreny de joc, més alliberat i trobant millors combinacions. En una d’elles, Xavi Puerto veia la desmarcada de Huerta dins l’àrea. El mexicà controlava i definia de manera exquisida en dos tocs. Una gran notícia per a l’equip que Huerta tornés a veure porteria després de tantes jornades.

El cinquè arribaria segons abans de complir el minut 30 de la segona meitat. Ema, que minuts abans havia saltat al camp, s’estrenava com a golejador. L’argentí ho celebrava amb alegria i aprofitava al màxim els minuts sobre la gespa.

En l’apartat de canvis, Xavi Puerto era substituït al 32 per Fabio Serra. El capità tornava a trepitjar la gespa en la posició de davanter, on sens dubte està oferint un rendiment excepcional aquesta temporada.

El partit es trencava definitivament cap al costat del Sporting. Una pilota llarga que guanyava Luiz Martins la finalitzava Alan amb un xut en semifallada, d’aquells que de vegades es converteixen en els més complicats per al porter. Un bot estrany feia que la pilota superés els braços del guardameta i acabés al fons de la xarxa.

Tres punts més, porteria a zero i sensacions d’equip sòlid en totes les línies. Seguim sumant, seguim creixent i seguim defensant el primer lloc amb fets. La temporada avança i aquest equip deixa clar que vol continuar somiant alt junts.