La sisena jornada arribava acompanyada de la primera gran onada de fred de la temporada hivernal. Una temperatura ambiental que, amb tota probabilitat, seria oposada al caldejat ambient que portaria aquest duel per la primera plaça de la classificació. L’Sporting Club Escaldes defensava el lideratge davant el seu immediat perseguidor, una Casa de Portugal amb dos punts menys que els de Romain Puteaux.

L’equip saltava al camp conscient de la importància d’aquesta jornada. Com se sol dir en aquests casos, era un partit de quatre punts, perquè, tot i quedar molta lliga per davant, aconseguir una victòria sobre el rival directe no només podia obrir una escletxa de cinc punts a la taula, sinó que també posava a favor el balanç d’enfrontaments directes entre ambdós conjunts.

Amb aquesta premissa es va treballar durant tota la setmana. I ben aviat es va veure que la feina en les sessions d’entrenament estava tenint el seu reflex en el partit. L’equip va buscar el control de la pilota i la va mantenir amb personalitat durant bona part del primer acte. El respecte entre tots dos equips es palpava i, com a conseqüència, el duel estava sent de poques ocasions.

Afortunadament, la igualtat es va trencar cap al costat desitjat i l’Sporting Club Escaldes es va avançar en el marcador. En una caiguda a la banda esquerra, Ezequiel va aixecar el cap i va posar una centrada al cor de l’àrea. El sempitern capità, Fabio Serra, rematava al fons de la xarxa. Un gol merescut per tot el que significa i aporta sempre amb la seva voluntat inquebrantable i el seu treball constant.

Després del gol, l’equip continuava mantenint la pilota i l’estil de joc. Un parell de jugades similars van inquietar de nou una Casa Portugal que semblava una mica atordida, però cap dels dos conjunts s’abocava obertament a l’atac. Alguns serveis de cantonada aïllats per part dels dos equips van ser els únics arguments ofensius fins que l’àrbitre va indicar el camí dels vestidors.

A la represa, la dinàmica continuava sent la mateixa. Els de Romain Puteaux seguien ben assentats al camp, mentre que Casa Portugal intentava portar més la iniciativa i arriscar per buscar l’empat. Tot i això, la sensació era la d’un partit prudent, llarg i on qualsevol detall podia decantar el marcador.

Al minut 19 de la segona meitat arribaria el gol per al CE Casa de Portugal. Una falta a uns cinc metres del balcó de l’àrea feia pensar en una centrada, però el llançador sorprenia Lucho Ferreiro buscant el pal llarg. El porter argentí, que havia fet un pas per cobrir el llançament per sobre de la barrera, no arribava a la pilota i l’empat pujava al marcador.

Després del gol, un cert grau de nervis va fer acte de presència. El tant havia esperonat Casa Portugal, que intentava aprofitar aquesta inèrcia positiva, mentre que l’Sporting semblava una mica tensionat i amb dubtes quan aconseguia fer-se amb la pilota. Calia baixar pulsacions i controlar el ritme. Pel que fa a les substitucions, Rojas saltava al camp en lloc de Luiz Martins. Roberto deixava la seva posició perquè Xexi ocupés la banda dreta i Mati entrava per recuperar el seu rol natural al lateral.

Fruit d’aquesta dinàmica, el rival va tenir una nova ocasió clara al minut 32. Una arrancada del migcentre va acabar amb retall i xut ras, al qual Lucho responia bé amb una gran estirada sobre el pal esquerre. Però només un minut després arribava una altra falta al balcó de l’àrea, molt similar a la que havia significat el gol i I el fantasma de la remuntada apareixia a La Massana.

Al minut 39 de la segona meitat, un nou moviment de banqueta buscant frescor: Xexi deixava el seu lloc a Didi Maciel.

En els últims minuts, l’Sporting semblava estirar-se i sacsejar-se aquesta pressió acumulada, però aquesta petita reacció no seria suficient per generar ocasions clares més enllà d’alguna pilota penjada buscant una rematada o una segona jugada.

En acabar els 45 minuts, igualtat en el marcador i repartiment de punts que permet conservar el lideratge i mantenir intacta la distància amb el segon classificat.

L’equip ja pensa en la propera jornada, amb la voluntat de transformar aquest punt en un nou impuls que reforci el bon moment del grup.