Arribava l’últim partit de la temporada regular i ho feia amb tots els al·licients possibles. En joc, la primera posició de la classificació. L’Sporting Club Escaldes visitava el Casa de Portugal, segon classificat, que arribava a la cita a només dos punts dels homes de Romain Puteaux. Un escenari exigent, davant un rival directe i amb molt en joc.

Conscient de la importància del duel, l’Sporting saltava al terreny de joc amb una posada en escena seriosa, ordenada i molt concentrada. L’equip mostrava des del primer minut un plantejament clar, amb les idees definides i sense concessions, sabedor que qualsevol detall podia marcar el desenllaç.

La intensitat i els nervis no van trigar a aparèixer, especialment en un Casa de Portugal obligat a buscar la porteria defensada per Lucho si volia tenir opcions reals d’assaltar el lideratge. Aquest excés de revolucions, però, pot convertir-se en un arma de doble tall. I així va ser. Abans del descans, el lateral dret local veia la targeta vermella, deixant el seu equip amb deu homes i condicionant el guió del partit. Taules al descans.

La segona part no podia començar millor per als interessos de l’Sporting. Als pocs minuts de la represa, arribava el premi al bon treball col·lectiu. El portuguès Alfaiate, mostrant el seu olfacte dins l’àrea, anotava el seu quart gol de la temporada per obrir el marcador i posar per davant els d’Escaldes.

Amb superioritat numèrica, l’Sporting prenia definitivament el control del partit. L’equip buscava gestionar el ritme a través de la possessió, movent el rival amb basculacions ràpides i intentant trobar espais entre línies. Van arribar diversos acostaments a la porteria del Casa de Portugal, mentre que el conjunt local, més enllà d’alguna acció puntual a pilota aturada, amb prou feines aconseguia inquietar la defensa escaldenca.

Romain movia el banquillo i donava entrada a Didi, Huerta i Ema, buscant frescor i mantenir el nivell d’intensitat. Tot i el domini, el missatge era clar: el partit estava lluny d’estar sentenciat. El precedent del primer enfrontament entre ambdós equips, amb un empat arribat en una jugada aïllada de falta, servia d’avís.

I l’ensurt arribaria. Al minut 35 de la segona meitat, el Casa de Portugal disposava de la seva ocasió més clara. Un servei de cantonada es passejava per la línia de gol mentre els jugadors locals reclamaven que la pilota havia entrat. Tant el col·legiat com l’assistent van indicar que el joc continués. D’aquella acció en van derivar diverses targetes, inclosa una vermella al cos tècnic local per protestes.

Quan el partit entrava en el temps afegit, qualsevol cosa podia passar. I, malauradament, la moneda va caure de la banda més cruel. En l’última jugada, una pilota llarga acabava en un mal aclariment prop de la línia de fons, concedint un córner innecessari. Després del servei, el rebuig quedava mort dins l’àrea i un jugador rival l’enviava al fons de la xarxa. Un gerro d’aigua freda que esvaïa la victòria per un petit detall.

No hi va haver temps per a més. El servei de centre va ser l’última acció abans del xiulet final. Un empat amb regust amarg, però que permet a l’Sporting Club Escaldes tancar l’any com a líder i mantenir la distància amb el principal perseguidor.

L’equip tornarà a la competició la segona setmana de gener, amb el segon tram de la temporada al davant i el debut a la Copa Constitució en l’horitzó.