Última jornada de la lliga regular al CE de La Massana, escenari on en la jornada intersetmanal es va viure el partit de la polèmica, el duel que va acabar en empat davant el Casa de Portugal. Avui tocava enfrontar-se al Pirineus United, rival amb opcions de classificar-se per als playoff d’ascens i que no havia de posar les coses fàcils als de Romain Puteaux.

Lluny del que podia semblar per la diferència a la classificació i en els registres d’ambdós equips, el partit transcorria amb un ritme baix i feixuc. Potser pel poc descans, o potser per la sensació de pesadesa que va deixar el rar empat del partit passat, l’equip es mostrava poc dinàmic i li costava carburar.

Hauria d’arribar el minut 25 perquè s’obrís la llauna. I seria amb sabor mexicà. Huerta rematava de cap a la xarxa una centrada des de la banda dreta. El número 10 tornava a veure porteria en una temporada en què no estava comptant amb massa minuts. Important tenir endollat el davanter de cara al playoff.

Deu minuts després arribava el segon. Aquesta vegada a pilota aturada. Una falta molt escorada era llançada per Xexi. La pilota travessava una munió de cames i s’escolava pel segon pal. El que semblava una falta sense perill aparent acabava en gol del lateral andorrà. Quina gran temporada la seva.

La primera arribada amb perill del Pirineus United tenia lloc al 38. Una sèrie de rebots i refusos defectuosos acabava amb una rematada del davanter que Alejandro Carranza, molt atent, aturava a baix.

Segons abans que el col·legiat assenyalés el descans, Antoine Lemarié feia el tercer de la nit. Una internada per banda dreta la rematava gairebé a porteria buida el francès.

Després de la represa, el ritme continuava sent força baix i amb imprecisions. Això feia que no fos un delit per als amants del bon joc. Després del tercer gol, tots dos equips semblava que donaven el partit per tancat.

Al minut 10 arribava el segon de Huerta. El quart gol pujava al marcador. Una cosa que sens dubte sempre és beneficiosa, ja que en cas d’empat, la diferència de gols pot ser determinant.

En l’apartat de les substitucions, Alfaiate havia entrat al descans per substituir Chema. Rente també començava la segona part en detriment de Fabio. Complert el minut 17, Xavi Puerto deixava la gespa perquè entrés Alan. Minuts després també era substituït Alejandro Huerta per donar entrada a Leo Salguero.

S’estrenava com a golejador Jota. El portuguès s’internava a l’àrea driblant rivals i amb un potent xut al primer pal batia el porter. Minut 33. Gol número 99 de l’equip a la lliga regular.

I arribaria el número 100 a punt de complir-se el temps reglamentari. Alan posava la cirereta golejadora a una lliga molt efectiva en l’apartat golejador. Un xut des de fora de l’àrea acabava al fons de la xarxa a causa d’un error de càlcul del porter, que es confiava pensant que la pilota marxava fora.

Hi va haver oportunitat de marcar un gol més un cop complert el temps afegit. Una entrada dins l’àrea era assenyalada com a penal pel col·legiat. L’encarregat d’executar-lo seria Leo Salguero. L’argentí col·locava la pilota i xutava fort i ajustat al pal dret del porter. Si en l’anterior jugada havia estat col·laborador necessari per facilitar el gol d’Alan, aquesta vegada volava per fer una aturada de gran mèrit i enviar la pilota a córner.

No hi va haver temps ni ocasions que fessin moure el marcador. Així es segellava l’últim partit de la lliga regular.